L'obra de teatre de Pigmalió fou publicada en 1913 per George Bernard Shaw i està basada en el relat de Ovidio Pigmalió. Shaw va escriure aquesta obra en una època on la fonètica era un tema en auge; deia que l'espanyol i l'alemà eren idiomes clarísims que els extrangers de eixes llengües podien comprendre, però que l'anglés era tan mal parlat que ni ells mateixos s'entenien. L'obra resulta ser didáctica, però sense ser aburrida.
Aquest passat divendres vam fer una terúlia sobre Pigmalió i vam fer com una espècie de debat amb preguntes i repostes. Toni ens va donar una fitxa del guió inicial per a la tertúlia on hi havia deu preguntes que podiem introduir-les en el debat. L'obra és un tema comèdic i romàntic entre molts personatges, sobre tot en Elisa i Higgins pel seu conflicte amorós, i la varietat de tipus de llengues i accents que es parlen. En l'obra evoluciona el personatge d'Elisa perque s'enamora de Higgins. El llenguatge és un dels temes principals de l'obra per la molta varietat de llengua que hi ha.
Jo vaig contestar quatre preguntes de la fitxa i vaig introduir la pregunta de per què Doolitle en un principi es volia portar a la seua filla Elisa. En realitat no es la volia portar sino que volia rebre diners per on estava vivint Elisa.
