Pigmalió

Aquesta és la meua primera entrada al meu blog i vaig a parlar de Pigmalió que estem treballant la seua obra de teatre a classe.

Pigmalió fou segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor. La seua obra superava en habilitat fins i tot la de Dèdal, el cèlebre constructor del laberint. Es va destacar sempre per la seua bondat i saviesa a l'hora de governar.

Segons explica Ovidi a Les Metamorfosis, Pigmalió havia buscat una esposa la bellesa de la qual correspongués a la seua idea de la dona perfecta. A la fi va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i l'amor que sentia dins seu a la creació de les estàtues més boniques.

Així, va realitzar l'estàtua d'una jove, a la qual va anomenar Galatea, tan perfecta i tan bonica que es va enamorar d'ella perdudament. Fin i tot va somiar que l'estàtua cobrava vida. Quan va despertar, en lloc de l'estàtua es trobava Afrodita, que li vadir "Mereixes la felicitat, una felicitat que tu mateix has plasmat. Aquí tens la reina que has buscat. Estima-la i defensa-la del mal". D'aquesta forma Galatea es va transformar en una dona de veritat.

D'aquest mite procedeix del terme pigmalionisme, atracció per les estàtues, i és motiu recurrent per explicar el naixement de la vida artificial i la fascinació dels artistes per les seues muses i obres. També explica l'anomenat complex de Pigmalió que consisteix en voler millorar de manera obsessiva una altra persona.